Ai, quin fred que fa!, poesia de Josep Carner

dimarts 13 de novembre de 2012

Ai, quin fred que fa!, poesia de Josep Carner

Ai, quin fred que fa!

(Josep Carner)

Ai, quin fred que fa!
tinc les cames enrampades
tinc les mans encarcarades,
tinc el nas fet un glaç...
Si això dura no sé pas...

Ai quin fred que fa!
Jo no el puc pas aguantar.
... 

La il·lustració és de Paolo Domeniconi.

             1. Comenta el poema i demostra tot el que has après durant aquest primer trimestre.  Què t'agrada més el fred o el calor? Justifica la teva resposta. 

              2. Explica la imatge que va unida al poema.

              3. Cerca informació sobre Josep Carner i explica-la al teu blo




1-El poema diu que fa molt de fred, i que si segueix aquest fred no el podrà aguantar. A jo m'agrada més la calor perque, m'hos podem anar a prendre un bany i se mhos lleva la calor pero el fred no.

2-Que fa tant de fred que tot es queda gelat.


3 .El 1897 va ingressar a la Universitat de Barcelona, on va descobrir el catalanisme. Es va llicenciar en dret i filosofia. En aquesta època col·laborà a Montserrat i l ' Atlàntida, entre d'altres revistes. Va dirigir a Catalunya (1903-1905), Empori (1907-1908) i Catalunya (1913-1914). El 1911 va ser nomenat membre de la secció filològic de l'Institut d'Estudis Catalans (Institut d'Estudis Catalans, Acadèmia de Catalunya) i va col·laborar amb Pompeu Fabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua.A principis del segle XX es va unir al diari La Veu de Catalunya, on va escriure fins a 1928. El 1915 es casà amb la xilena Carmen de Ossa, amb qui va tenir dos fills: Anna Maria i Josep.Fue un renewer de la poesia, el llenguatge de la prosa. Creà un nou estil de periodisme polític. Juntament amb Enric Prat de la Riba, en la Mancomunitat, va lluitar per a la professionalització de la literatura catalana, que considerava l'adolescent. Després de la mort de l'anterior, el 1920, Carner es va presentar a Madrid algunes oposicions al cos consular d'Espanya, i al març de 1921 es va unir a la carrera diplomàtica. Va partir des d'Espanya cap a Gènova a establir-se amb tota la família com vicecònsol d'Espanya. Va ocupar càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, la Haia, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Civil espanyola va romandre lleial a la República durant la guerra i no va tornar a residir a Cataluna.fue una de les poques diplomàtics que es va mantenir lleials a la República. Per tant, el 1939 va obligar la seva llunyania de Catalunya. Es casa amb el Professor i el belga crític literari Émilie Noulet, la seva segona esposa i s'embarca en el camí de l'exili, primer a Mèxic (entre 1939 i 1945), on va ser Professor de El Colegio de Mèxic i després a Bèlgica.