divendres, 31 de maig del 2013

dijous 30 de maig de 2013




 1. Fes una entrada on expliquis la teva experiència viscuda fent feina a través del blog digital. Pots explicar les següents coses: Quines feines hi sols fer, el tema de les imatges, què t'ha aportat, què has après, si t'ha motivat, etc. EL MILLOR ESCRIT SERÀ PUBLICAT A LA REVISTA DE L'INSTITUT!

El tema del blog mai ho haviem fet pero ara que ja ho hem fet trob que es molt inetresant, perque hem apres molt tot lo que feiem en clase despues en el blog o segiem practicant i m'hos anava molt be per s'examen perque repasavem, tambe el tema de les imatges es molt bó perque m'hos em donat conta que una imatge pot tranmetre molt, també es una molt bona  experiencia perque jo crec que tots els que feim feina amb so blog l'any que ve tambe volem tenir aquesta eina perque es molt util.

dijous, 30 de maig del 2013

dimecres 29 de maig de 2013

La descripción

Como escribir una descripción (Pasos y ejercicios)

Escrito por Diego el Jueves 21 de abril del 2011
La descripción es un recurso literario que permite caracterizar un objeto, un paisaje, una persona o un animal.
Para escribir una descripción debes tener en cuenta:
  • Lo que registras a través de los sentidos: “Una luz dorada brota de gigantescas esponjas”.
  • Los datos que te proporcionan tus sensaciones internas: “Saltando de roca en roca refrenábamos nuestro impulso”.
  • Las acciones que realizan personas o animales: “Duros corales blancos se enmarañan en matorrales”.
Recuerda que una buena descripción exige:
  • Observación del objeto, persona, animal o paisaje a describir.
  • Selección de las cualidades más importantes para evitar una excesiva enumeración.
  • Organización y composición a partir de las características seleccionadas.

Ejercicio: Observa atentamente la siguiente imagen

Como escribir una descripcion
1) Realiza una lista de los elementos que la componen. Luego agrega a cada uno de los objetos adjetivos que los caractericen.
Por ejemplo: el cielo –> luminoso, claro
Balon: redondo, rodando 
césped: verde, corto
pierna: levantada, larga
zapato:con tacos, fuerte
Escribe una descripción y colócale el titulo que la imagen sugiera.
2) Dados los siguientes sustantivos y adjetivos, utilízalos en un ejercicio de descripción. No es necesario que los ubiques en el mismo orden en que aquí aparecen.

Cielo, zapatillas, amarillo, sorprendente, gusanos.
PELIGRO

El jugador que esta jugando, va a chutar el balon que es redondo, con el pie, levanta la pierna con unas botas lilas que lleva puestas i justamente cuando va a chutar se ve que havia un gato delante del balon todo asustado, tenia la boca abierta que no podia abrirla mas, era de color gris i manchas marrones i unos ojos azules claro
 
3) A veces ciertos hechos provocan sensaciones que solamente nosotros sentimos. Por ejemplo:
El maestro me pidió el trabajo y yo sentí que mi estómago se retorcía como una goma de mascar.
¿Recuerdas que te haya ocurrido alguna vez algo parecido?. Realiza una breve narración , en donde se incluya especialmente la descripción de estas sensaciones internas.

Una vez fuí al medico porque me avia echo daño en una pierna, mientras esperaba en la sala de espera sentia como unc cosquilleo en toda la pierna como si dentro de mi cuerpo hubiera alguan especie de bicho, cuando me llamaron para revisarme, me dieron una pastilla i por fine se de dolor se me fué.

dimarts, 28 de maig del 2013

dilluns 27 de maig de 2013

Reflexions...


      1. Fes un comentari sobre aquesta frase. Què vol dir? Hi estàs d'acord? Per què?

Vol dir que em d'ensenyar als nins a demanar sempre lo que fan perque ells pugin opinar de lo que fan i que no o fasin domes perque se li an mandat si no que o fasin perque ells volen.
 Si hi estic d'acord perque si no demanarem mai lo que feim ho feriem per fer i no tendriame decisió pròpia.

Els diferents conceptes sobre la família

                         1. Resumeix el text Els diferents conceptes sobre la família.

El concepte de família ha esdevingut objecte de polèmica, amb molta presència als mitjans de comunicació i opinions i manifestacions de signe oposat.

Un grup de persones esta en favor de la llibertat de la sexual, del matrimonis homosexuals i del dret d'avortament. 
Hi ha gent que vol tornar a la dita "família tradicional " ,però  per això hi ha gent que vol defensar el diferents tipus de famílies que hi ha  ara perquè no només hi ha un tipus de família si no que hi ha varietat de famílies i totes aconsegueixen ser feliços encara que a algunes persones no estiguin d'acord.


                         2. Fes un comentari personal sobre l'escrit. Què en penses? Creus que un infant és més feliç en una família tradicional? Raona la teva resposta.   

Un infant es feliç amb la seva familia sempre que el cuidin bé, i tengi un bons valors. y l'eduquin bé

                         3. Creus que el lloc on es viu influeix en tenir un tipus de família o un altre? (Barri, ciutat, país...). Argumenta la teva resposta. Si, perque allà on vius influeix molt perque si el barri es dolent cuan surts al carrer i veus tot allo que hi ha mai pot ser bo per una bona familia i una bona educació.

                         4. Exposa quin és el teu ideal de família i explica per què. 

El meu ideal de familia es la meva perque intenten donarme sempre lo millor y sempre me duen pel bon camí

  
          Els diferents conceptes sobre la família

 
Darrerament el concepte de família ha esdevingut objecte de polèmica, amb molta presència als mitjans de comunicació i opinions i manifestacions de signe oposat.

Un dels últims episodis d'aquesta polèmica va escaure's el 27 de gener de 2008, arran d'un acte al Palau de Congressos de Barcelona que aplegà cinc mil assistents en defensa de la dita família tradicional, acte contestat fora del recinte per un grup que cridava consignes en favor de la llibertat sexual, del matrimonis homosexuals i del dret d'avortament.

Promogut per algunes entitats cristianes, l'aplec del Palau de Congressos no va estalviar crítiques als governs català i espanyol, similars a les expressades en la manifestació feta a Madrid el mes de desembre de l'any passat en favor de la família cristiana (l'havia convocat l'arquebisbat d'aquella ciutat). Tots dos actes compartien una mateixa idea de fons: que els poders públics volen arraconar la família tradicional, segons que es desprèn de la llei que regula el matrimoni homosexual, de la que agilita el divorci i de l'assignatura d'educació sobre ciutadania...

Contra aquesta idea, hom argumenta que hi ha models familiars diversos, i que el reconeixement legal d'aquesta diversitat no va contra ningú, sinó que es limita a tenir en compte la pluralitat de fet de la societat.

De la família a les famílies

 Les dades de l'IDESCAT il·lustren la diversitat de models familiars.Sigui com sigui, el cas és que la diversitat de models familiars és inqüestionable. La família tradicional, de pares casats amb fills, continua predominant, però és contrarestada per la proliferació de llars unipersonals, famílies monoparentals (pare o mare amb fills), parelles de fet, parelles sense fills, unions homosexuals, llars compartides... Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), durant el període 1991-2001 les parelles de fet van passar del 4,48% al 8,68%; les llars unipersonals, del 13,59% al 20,93%; les llars monoparentals, del 8,18% al 8,47%; les parelles sense fills, del 20,88% al 22,41%; en canvi, les famílies amb fills van passar del 52,11% al 40,95%.

El cas de Barcelona...

 El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven el 30%.Aquesta tendència a la baixa de la família tradicional és més accentuada a Barcelona, segons l'estudi 'Evolució i tendències de les llars, les famílies i les persones a la ciutat de Barcelona'. El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven poc més del 30%, tan sols quatre punts més que no les llars unipersonals, les que més havien augmentat d'ençà del 1991. Les parelles sense fills ranejaven el 20%; les mares amb fills eren el 7,65%; i els pares amb fills, l'1,49%.

...i, especialment, d'alguns barris

Les llars unipersonals són les primeres a la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample.Més encara: les llars unipersonals superaven les de pares amb fills als districtes de la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample, amb percentatges de més del 30% en tots tres casos. L'estudi també exposa que el 2002 els casaments civils van ultrapassar els casaments religiosos, fet general a Catalunya dos anys més tard (el 2004 el 60% dels casaments de Barcelona foren civils).

dilluns, 27 de maig del 2013

Dites populars i refranys del sol


Comenta quinze dels trenta-tres refranys sobre el sol que tens a continuació, explica el seu contingut i diguès per què t'han cridat l'atenció. 


                                               Dites populars i refranys del sol


Sembla que per fi el sol comença a prendre possessió del temps (ganes tenim) i que la primavera campi realment per tot arreu. Després d'aquest llarg hivern necessitam ja l'escalfor del sol. Per a donar-li la benvinguda, he seleccionat un grapat de dites i refranys d'aquest astre.

Dites populars i refranys del sol

Aigua de juliol encén el sol
Al juliol, trau les garbes al sol
Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol
Any de sol, any d'alegria
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raig
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu
De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blat
Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu
El sol de març porta refredats
El sol de juny estalvia llum
El sol de Març es nota set anys a la cara
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat
En presència del sol, poca llum és gresol




Aquests 15 refranys m'han cridat l'atencio perque cherren tots de lo mateix del temps i dels mesos de l'any

dimecres 22 de maig de 2013

El que ens espera...


Què vos sembla? La LOMCE es va aprovar el divendres passat i implicat tot això, entre moltes altres coses... Exposa la teva opinió persona
M'he pareix molt malament perque ala gent que es vol treure s'ESO per poderse anar a fer feina i no segir estudiant se lo posa un poc dificil, i a la gent que tambe vol segir estudiant tambe se liposa dificil perque an d'estudiar mes per treure mes nota

Explicació teòrica del substantiu-gènere

 EL SUBSTANTIU-GÈNERE (EXPLICACIÓ TEÒRICA)




A) Generalment s'afegeix una -a al masculí

nét - neta
fillol - fillola
idoni - idonia

De vegades l'última consonant es modifica:

(p--ba) llop - lloba
(t--da) nebot -
neboda
serf - 
(s--ss) gos - gossa
(u--va) jueu -jueva
 (l--l·la) Marcel - Marcel·la

B) Els substantius acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el femení canviant aquestes vocals per -a:


pediatre -
pediatra
alumne - alumna
monjo -
monja
 verro - verra 
Andreu -
Andrea
 reu - rea


C) En alguns casos s'afegeix al masculí les terminacions -na, -ina, essa:


orfe - òrfena
cosí - cosina
heroi -
heroina
Angel - Angela
tigre -
tigressa
abat - abatessa


D) Alguns tenen unes terminacions pròpies:


(or--riu)
actor - actriu
emperador -
emperatriu


(òleg--òloga)
sociòleg - sociòloga
filòleg - flilòloga


E) masculí a partir de femení:

bruixa - bruixot
dida - didot


F) Masculins i femenins amb arrel diferent:

amo - mestresa
marrà -
marresa
ase - ase
boc - boca
gendre - nuera
cavall - yegua

G) De vegades la mateixa forma serveix per designar els dos gèneres:


acabats en:

(-aire) el/la cantaire
(-ista) el/la modista
(-cida) el/la parricida
(-ta) el/la gimnasta


altres d'una sola terminació, molts dels quals provenen d'adjectius:

noble
jove
salvatge
màrtir
conserge

el mar - la mar
un art - una art
el vessant - la vessant


H) Noms d'animals que són invariables:

el rossinyol mascle - el rossinyol femella
la sargantana mascle - la sargantana femella




I) Substantius que canvien de significat segons el gènere, fes una frase amb 5 de cada grup:


el canal (riu)
la canal (canonada, conducte)

un editorial (article)
una editorial (empresa)

el fi (objectiu)
la fi (finalitat)

el llum (aparell)
la llum (claror)

un ordre (contrari de desordre)
una ordre (manament)

el planeta (astre)
la planeta (destí d'una persona)

el son (dormida, fer un son)
la son (ganes de dormir)

el terra (sòl, paviment)
la terra (tots els altres sentits)

el clau (de clavar)
la clau (d'obrir i tancar)

el còlera (epidèmia)
la còlera (ira, ràbia)

el pols (batec)
la pols (partícules)

el pudor (modèstia)
la pudor (mala olor)

el vall (excavació, fossat)
la vall (depressió entre muntanyes)




J) Sovint s'usen malament:


Són masculins:

els afores
un anell
un aventatge
el compte
el corrent
el costum
el deute
el dupte
un escafandre
els espinacs
un estratagema
el front
el titella
un interviu
el llegum
el lleixiu
el marge
un ordre (religiós)
un orgue
el pebre
el pendent
el senyal
els tèrmits (insectes)


Són femenins:

una amargor
la claror
una esplendor
una olor
la remor
la resplendor
la suor
una allau
una anàlisi
una àgape (àpat d'amics)
una àncora
una au
una aroma
la cercavila
la dent
la marató
la nespra
les postres
la síncope (pèrdua de consciència; LIN pèrdua d'elements fonològics)
la síndrome
la sida
la frescor

Exercicis sobre el SUBSTANTIU





1 Canvia el gènere:

marquès - marquesa
mag - maga
ase - somera
deixeble - deixebla
ajudant - ajudanta
bruixot - bruixa
boc - cabra
vidu - vídua
pediatre - pediatra
hereu - hereva/hereua
comte - comtessa
orfe - òrfena
filòleg - filòloga
actor - actriu



2 Canvia el nombre:

desig - desitjos o desigs
europea - europees
reflex - reflexos
individu - individus
cinturons - cinturó
trossos - tros
cactus - cactus
baf - bafs (vapor) -prendre bafs
calç - calçs
índex - índexs
text - texts o textos
guants - guant
accés - accessos
llapis - llapis
gas - gasos
gos - gossos



3 Classifica pel que fa al gènere:


Variables:

àrbitre - àrbitra
estudiant - estudianta
poeta - poetessa
viatjant - viatjanta


Invariables:

el/la modista
el/la conserge
el/la boletaire
el/la dibuixant
el/la jove
el/la noble



4 Posa la forma de l'article:

seguir-li el corrent.
fes bullir els llegums.
tinc el costum d'anar...
sentir el senyal.
la resplendor de llum em va enlluernar.
els afòres de la ciutat són bonics.
m'agraden les postres de l'àvia.
has comprat el pebre?
M'han de fer una anàlisi de sang.
La Vall d'Aran és meravellosa.


5 Fes una frase amb cada un d'aquests noms:

Un editorial -article
una editorial - empresa

un ordre - no desordre
una ordre - de manar

el llum - l'aparell
la llum - del sol, claror

el fi - objectiu
la fi - acabament

el son - fer un son, trencar el son, son hipnòtic
la son - ganes de dormir

el vall - excavació, fossat
la vall - depressió entre muntanyes



6 escriu el singular:

fases - fase
anàlisis - una anàlisi
síntesis - síntesi
tisis - tisi (malaltia)
pantalons - pantaló
tobogans - tobogan
paràfrasis - paràfrasi
paraigües - paraigua
guants - guant
parèntesis - parèntesi
crisis - crisi
tesis - tesi
oasis - oasi
apendicitis - apendicitis

dimarts, 21 de maig del 2013

dimarts 21 de maig de 2013

Llegeix aquesta narració amb sentiments intensos. "Por"


POR


Si això què has dit és cert, tinc por. Però no una por qualsevol. És una por d’animalet acorralat, sense rumb, que em fa tremolar com una febrada i bategar el cor en un exercici suïcida que em rebentarà les parets de la vida. No sé en quin cantó del camí em vas trobar, ni recorde amb quins ulls d’astorament et vaig mirar, ni quin miracle vaig desitjar per fugir de les teues mans. Jo no vull que m’estimes ara, precisament ara. Ara que he llaurat el meu espai de solitud inabastable i que he amuntegat maons de vidre gelat al meu voltant perquè no puguen esclafir els murs amb el caliu que degotegen les tendreses. Ara no, que sé el que duren les roses. Ara, justament ara, que ja m’havia conformat amb una estima petita, un sucret, un embast... Jo ja no et feia meua. M’havia tret de sobre la teua empremta, a arraps i mossegades. I mira’m ara l’ànima, plena de senyals de verola, dels petits estralls que configuren la geografia de l’oblit. Encara em vibra la pell amb el cop sec del teu comiat. Encara em recorde assegut davant l’espill, dibuixant una conclusió que em capigués en la doble ratlla del quadern, com una acurada cal•ligrafia on pogués llegir-se que allò nostre fou un amor petit, insignificant, una joguina, el passatger d’un tren aturat. I ara vens tu i em dius que encara m’estimes. I tot es converteix en un amor-allau, un amor-vent que va encenent les roselles en els camps, un amor-riu que deixa peixos d’argent a les vores, un amor-estiu que torna dolces totes les fruites... Tremole de por, sí. Perquè les teues paraules tèbies em regolfen de nou, envaint-me. Nosaltres hem acabat. Ja no m’és possible fer-te un lloc al meu llar de cendres escampades. Ves-te’n! Deixa’m! Què tinc por, perquè fins i tot aquesta freda actitud de dissidència és mentida...
 
                                                                                                 Josep Manel Vidal


          Penja al teu blog la narració "Por". Explica'n el contingut i diguès quines diferències trobes amb un text poètic.
El contingut va de que dos persones ho deixen i cuan pasa un temps l'altre persona va tornar i ell li diu que no que ara que s'ha acostumat a estar tot sol ara que tot li va millor que no vol tornar a la vida que tenia antes.
Les diferencies son la forma en que esta escrit

Comentaris de poemes...


                          1. Comenta el poema de na Carolina dedicat a na Monika Timiditat, també al teu blog, com sempre.


                          2. Comenta el següent poema. Què significa per a tu?: per jo significa que el poeta expresa els seus sentiments a traves de un poema o escrivint i mai ningú l'enten i per aixo es posa a escriure per desahogarse i sentirse millor


                                                   El reflejo de la letra, poesia d'Ana Kupfer


El reflejo de la letra
(Ana Kupfer)
Frente a frente se halló el poeta
reflejado en su pergamino. 
Anunció su vacío,
 
encontró pura nostalgia.
 
Gritó, pero nadie lo escuchó.
 
El escritor se encerró en su poema,

llegó a su memoria todo lo que le faltaba 
y miró hacia atrás,
 
derramando versos
 
en una gaviota.
La il·lustració és de Katsiaryna Sumarava.

                      3. A/ Comenta el poema i explica la importància que té distingir-nos dels animals en certes coses.  Que els aniamls domes poden fer una cosa i noltros podem fer moltes com: cherrar, plorar, riure...
                               B/Cerca informació sobre l'autora Gloria Fuertes, vida i obra (temàtica).
                               Gloria nació en Lavapies en la época, un modesto barrio del Madrid antiguo. Su madre era costurera y sirvienta; su padre, bedel. Poco se sabe de su vida familiar, a lo que ha contribuido que la escritora siempre guardara celosamente su intimidad.Asistió al Instituto de Educación Profesional de la Mujer, pero sus aficiones eran muy diferentes a las propias de las mujeres de su época. Su interés por las letras comenzó a la temprana edad de cinco años, cuando ya escribía y dibujaba sus propios cuentos. Empezó a escribir versos a los catorce años, a los quince los leía en Radio España de Madrid y a los diecisiete dio forma a su primer libro de poemas, Isla ignorada, que sería publicado en 1950 Se ha especulado sobre su homosexualidad, que aparecería sutilmente declarada en poemas como «Lo que me enerva», «Me siento abierta a todo», «A Jenny», etc.
 Llegir, no està mal! / Leer, no está mal! : poesia de Gloria Fuertes sobre la lectura




                                        No está mal

(Gloria Fuertes)


El perro entiende.

El cocodrilo llora.

La hiena ríe.

El loro habla.

El hombre entiende,

llora,

ríe,

habla

y además puede leer.

De todos los animales de la tierra

sólo el hombre puede leer

para dejar de ser animal.

¡No está mal!

dilluns, 20 de maig del 2013

Avui toca resumir

    1. Llegeix el següent text, publicat avui mateix, i fes-ne un resum. Has d'afegir una imatge i un comentari personal.

 

Menys ajuts per a l’accés a l’habitatge dels joves, els llibres de text i les llars d’avis
Les retallades en educació, sanitat i serveis socials continuaran. Així ho ha comunicat el Govern espanyol a la Comissió Europea amb tota mena de detalls.El personal sanitari veurà reduïda les nòmines quan s’eliminin complements.Entre les mesures proposades hi destaquen les que van dirigides als funcionaris.
La Generalitat valenciana va anunciar la setmana passada la privatització de la gestió dels centres de salut.
En educació, les comunitats han proposat al Govern del PP, i així ho comunica l’executiu a Brussel·les, l’eliminació d’activitats extraescolars, dels desdoblaments d’unitats en centres educatius docents i la supressió de programes i aules de convivència, projectades per a l’adaptació dels estudiants estrangers. 
Les comunitats també proposen de rebaixar les quantitats destinades a la infantesa i als centres de majors.

 

 

Comentari:

no s'hauria de retallar tant en l'educació i en la sanitat que es lo que deveres m'hos interesa perque el nostre futur sigi millor

Els professors perdran la paga d’antiguitat i els metges, complements

El Govern espanyol informa Brussel·les de la rebaixa d’ajuts a nens i gent gran

Menys ajuts per a l’accés a l’habitatge dels joves, els llibres de text i les llars d’avis
Les retallades en educació, sanitat i serveis socials continuaran. Així ho ha comunicat el Govern espanyol a la Comissió Europea amb tota mena de detalls. A banda d’explicar amb precisió les darreres retallades aprovades, que, segons el Govern espanyol, ascendiran a 11.000 milions (ha elevat la reducció del pressupost d’educació en 4.000 milions per comptes dels 3.000 inicials), l’executiu ha avançat noves rebaixes proposades per les comunitats autònomes, la majoria de les quals als sectors que formen l’estat de benestar.
ANA JIMÉNEZ / ARXIU El personal sanitari veurà reduïda les nòmines quan s’eliminin complements Entre les mesures proposades hi destaquen les que van dirigides als funcionaris: eliminació de la paga d’antiguitat dels professors, reducció dels temps de descans addicionals dels professionals sanitaris, eliminació dels complements salarials per complements per tardes fixes en atenció primària i disminució de les baixes. A això s’hi afegeix que el pla d’absentisme laboral en la funció pública se centrarà especialment en els professors, tant d’educació obligatòria com de batxillerat, formació professional i universitats (control exhaustiu de les baixes). D’aquesta manera, es possibilita al màxim la contractació d’interins, que quedaran reduïts a la mínima expressió en el conjunt del professorat. El reial decret de mesures urgents per reduir la despesa educativa, aprovada el 20 d’abril passat, assenyala que no es cobririen les baixes laborals amb professors externs els primers deu dies lectius.
Però el Govern espanyol no només fa èmfasi en els funcionaris. Les comunitats plantejaran en la propera reunió del Consell de Política Fiscal (amb el beneplàcit del Govern espanyol) el tancament parcial d’hospitals (ahir mateix, el Govern balear va anunciar el tancament de dos centres sanitaris). I va més enllà: “Mereixen ser destacats els plans de col·laboració público-privada en la gestió de serveis sanitaris, per permetre guanys de gestió i progressar en la seva eficiència organitzativa”, informa el Govern espanyol. La Generalitat valenciana va anunciar la setmana passada la privatització de la gestió dels centres de salut.
En educació, les comunitats han proposat al Govern del PP, i així ho comunica l’executiu a Brussel·les, l’eliminació d’activitats extraescolars, dels desdoblaments d’unitats en centres educatius docents i la supressió de programes i aules de convivència, projectades per a l’adaptació dels estudiants estrangers. També es preveu la reducció del nombre i del volum de subvencions públiques en llibres de text.
En matèria de serveis socials, exactament el mateix: adéu a determinats ajuts i els que sobrevisquin de la selecció veuran reduïda la quantia. Així, recullen “retallades selectives en determinades prestacions socials, com ara l’accés dels joves a l’habitatge”. Les comunitats també proposen de rebaixar les quantitats destinades a la infantesa i als centres de majors.
El Pla d’estabilitat s’esforça a explicar les mesures que fins ara ha adoptat l’executiu, sobretot en matèria sanitària, en què preveu un estalvi de 7.200 milions d’euros. El Govern espanyol sí que dóna detalls de les mesures referides a la despesa farmacèutica, amb la incorporació en el sistema de copagament de la població pensionista. De fet, justifica en part aquesta decisió en el fet que un terç del que gastaven els pensionistes en medicaments era perquè compraven la medicació als familiars.